El polp a la gallega ens remunta molts segles enrere, no perquè la recepta fos la mateixa, sinó perquè el polp es consumeix en aquesta comunitat autònoma des de fa més temps del que podem comptar.
El polp era un dels pocs tipus de marisc que es transportava de les costes als pobles de l’interior i, de fet, era molt més apreciat en aquests pobles que prop de la mar, ja que comptaven amb altres productes com la llagosta, el cranc reial i una gran varietat de peixos.
Quan es va descobrir Amèrica van aparèixer molts productes en els mercats espanyols, incloent una espècia falsa obtinguda a partir d’uns chiles vermells picats, en espanyol se’n diu pebre roig, en anglès: paprika.
El pebre roig no sols dóna un temptador matís rogenc, sinó que també és ideal per a conservar els aliments en aquells temps en què els productes congelats i el transport terrestre eren fàcils. Ara seria possible conservar els productes carnis i pesquers sense problemes de podridura, floridura o fins i tot pitjor.
Però no va ser fins a uns anys després que el polp a la gallega es va convertir en un plat de veritat. Fa uns 125 anys, quan els traginers anaven a fires de bestiar, compraven grans quantitats de polp i ho preparaven amb oli d’oliva i pebre roig. Bastant simple.
El nom en gallec de polp a la gallega és «polp a feira» per una raó molt senzilla. Durant les fires de bestiar, els agricultors compraven o venien bestiar, venien els seus productes agrícoles, etc., i compraven aliments com a sal, sucre i altres productes als quals no tenien accés diàriament.
El viatge a la ciutat on va tenir lloc la fira va durar molt de temps i la majoria de la gent es quedava a esmorzar o sopar. Els que s’allotjaven prop del recinte firal podien menjar polp (com ja hem dit, era un plat molt típic en les fires).
Les pulpeiras (especialitzades en polp) cuinaven l’animal en calders de coure i servien els polps en plats de fusta. Es diu que el pot de coure li dóna un sabor incomparable que és impossible obtenir amb qualsevol altre material.
Avui dia la història és una mica diferent, no necessitem pebre roig per a conservar els aliments, ja que els congelem, però a Galícia, que continua sent una regió molt rural, és possible anar a les fires de bestiar i menjar polp a la gallega i veure el procés de preparació que té la seva pròpia màgia especial. La bona notícia és que també és possible preparar-ho a casa.
